12 de febrer de 2014

Compromesos, 2a xerrada amb els nostres avis: Cinto Vilamala

Dins el marc de les Xerrades amb els nostres avis, el passat dia 5 de Febrer vàrem rebre la visita del besavi Cinto Vilamala.
En Cinto va néixer a St. Hipòlit de Voltregà l’any 1929,  això fa que tingui una dilatada experiència vital. La vida d’en Cinto ha transcorregut bàsicament al camp i a les granges, tot i que el fet d’haver passat tota la vida lligada a una mateixa àrea geogràfica molt reduïda i a una professió molt concreta pugui semblar una mica monòton, els fets que en Jacint ens va narrar ens mostra que realment no ha estat així.
En Cinto ens va explicar com ha evolucionat el cultiu del cereal i que durant la seva joventut tots els processos eren manuals. Per exemple, ens va explicar que per segar utilitzaven la falç, el volant i l’ esclopet. Un cop havien segat el blat es feien les garbes (feixos de blat) aquestes s’apilaven d’una forma concreta formant les garberes que es carregaven al carro i les portaven a l’era on es començava a batre. La palla s’emmagatzemava en un paller que es construïa mitjançant un pal central. Aquesta palla servia per fer llaç pels porcs i per alimentar a les vaques, per altra banda, el blat es portava al molí a molinar per fer farina i elaborar pa. A part del blat també conreaven ordi, del qual feien farina per les truges, i civada per alimentar els animals. L’abonament de la terra es feia únicament  mitjançant fertilitzants orgànics. Pel que fa  a l’horari laboral, treballaven de sol a sol i només paraven el diumenge una estoneta per anar a missa.   
Actualment, tots els processos han evolucionat i s’han automatitzat. Ara la sega es fa mitjançant recol·lectores (cosechadores)  i la palla s’emmagatzema en bales que fa una màquina d’embalar . L’ús de fertilitzants químics s’ha generalitzat i el tractament genètic dels cereals s’ha popularitzat. Pel que fa a la comercialització del cereal, abans es venia als mercats locals com podia ser el de Vic o Manlleu. Actualment el preu del cereal està marcat pels mercats internacionals aquest fet fa evident que el món s’ha globalitzat.

En Jacint També ens va fer adonar com ha canviat la cria i l’engreix dels porcs.
Abans, una truja en un any podia arribar a godallar 10 garrins i per ésser fecundada l’havien de dur a peu a un altre poble per tal que el mascle la muntés. Respecte a l’engreix (període abans  de dur els porcs al escorxador)  durava un any i l’activitat de les sales de desfer era totalment manual.
A l’actualitat, gràcies a les tècniques de reproducció genètica una truja pot arribar a godallar de 25-30 garrins per embaràs   que te una durada de 3 mesos, 3 setmanes i 3 dies. Referent a l’engreix actualment dura de 6-7 mesos, l’activitat a les sales de desfer s’ha automatitzat i tot el treball s’elabora en cadena.
Per imaginar com s’ha professionalitzat  l’engreix del porc, en Cinto ens va comentar que abans al llarg d’un any mataven de 10-15 porcs. Actualment, en un any, en maten 40.000. Pel que fa a la comercialització, abans el preu del porc tenia com a referència el marcat per les llotges locals de Vic o Manlleu, actualment és el mercat alemany qui marca el preu/quilo.
Per acabar li vam demanar que ens aportés alguns consells de vida i ens va dir que sigui quina sigui la nostra feina hem de treballar tant com puguem per sentir-nos realitzats i sobretot ésser honrats en la feina que desenvolupem.
En Cinto ens va dir que quan mira enrere es sent orgullós de la seva vida i que si nosaltres també volem sentir això, a la vida ens hem d’esforçar tant com puguem per fer les coses tant bé com ens sigui possible.

Moltes Gràcies besavi Cinto per tota l’experiència que ens has transmés!!!!