18 de març de 2014

Compromesos, 4a xerrada amb els nostres avis: Carme Coma


El passat dimecres 5 de Març vam rebre la visita d’una altra àvia dels nens de quart. La vida de la Carme Coma ha transcorregut lligada al món de l’educació.

La manera de començar la xerrada va estar una mica sorprenent doncs va treure una antiga bata de la seva bossa de mà, ens va demanar que ens poséssim la nostra bata, ens situéssim davant de la nostra cadira, aixequéssim la nostra mà dreta i acte seguit va fer la senyal de la santa creu  i va dir “així començava totes les meves classes”.

En referència a la seva primera etapa vital abans de ser mestra sabem que la Carme va néixer en el si d’una família tradicional d’una casa pairal del terme de Folgaroles.  Allà el seu avi, un senyor molt aficionat a la lectura, la va preparar per accedir al batxillerat, després va estudiar a les dominiques a Vic i finalment va estudiar magisteri al mateix centre. De totes maneres no va ser fins als 29 anys que la van cridar per anar a treballar “a les Monges”. La Carme va comentar que les dones de la seva generació  han hagut de lluitar molt doncs en aquella època la societat era extremadament masclista i fins i tot va haver de ser el seu marit qui va signar per tal d’autoritzar-la a treballar: “ Afortunadament actualment les coses han canviat molt encara que es poden millorar altres coses” va comentar la Carme.

També ens va explicar tot d’anècdotes viscudes en l’àmbit escolar. Va recordar unes colònies a principis dels anys 80 al terme municipal de Moià on els monitors només cantaven cançons en llengua castellana. Donada la situació les dues mestres van demandar si podia ser possible que alternessin alguna cançó en català i la resposta dels monitors va ser una senyera plantada a les postres de les mestres. També recorda la resposta d’un alumne en referència a l’estudi del antònims, va demanar el contrari de brut i la resposta va ser “Ten” (un detergent que encara es comercialitza).  Altres fets que també recorda són una vegada que durant una excursió un dia de pluja quan un pare que tenia un camió de bestiar va carregar 44 alumnes per tal de retornar-los al poble, un pallasso que havien contractat per un espectacle que en comptes de divertir i fer riure als nens es va dedicar a escridassar-los i    fer-los plorar, quan van perdre uns alumnes durant una sortida i que gràcies al fet de desfer el camí els van trobar jugant  sense que aquests en cap moment haguessin estat conscients d’ haver estat perduts...

 La mestra ens va dir que abans els nens es podien moure més lliurement sense que haguessin d’ estar tan vigilats pels mestres, res estava tan reglat com ara, tot i que ressaltava que els grups d’abans eren molt més nombrosos però més fàcils de controlar que els actuals.       

Per acabar la xerrada, tal i com ha estat habitual en totes les altres converses, vam demanar que ens aportés alguns consells per a la nostra vida i el seus consells vam ser que tinguem estimació per la lectura i que ens esforcem en tot allò que fem!

Moltes gràcies Carme per fer-nos de mestra una vegada més!!!!!!!!!!!!!!!