El Passat dimecres 12 de Març vam
finalitzar el primer cicle de “xerrades amb els nostres avis” amb una visita
molt especial. El curs 2012/13 vam iniciar el projecte intergeneracional i va
ser dins d'una activitat conjunta amb la residència Vilademany on vam conèixer en
Ton de Can Prunes. Aquest avi s’ha implicat molt des de el primer dia en totes
les activitats, això ha creat un vincle afectiu molt fort i positiu entre
nosaltres.
En Ton ens va fer un resum de les
seves vivències, nascut l’any 1922 a Can Prunes al número 1 de la plaça de Santa
Llúcia del poble Taradell. Recorda la seva primera etapa escolar vinculada a
l’escola de les monges on infants de 2 anys eren lligats a cadires amb
l’objectiu que si s’adormien no caiguessin de la cadira. Als 6 anys va entrar a
estudiar a l’escola Sant Genís on els mestres eren capellans i vicaris,
d’aquesta etapa guarda un bon record i va rememorar els jocs grupals amb l’utilització
de qualsevol mena d’utensili a mode de joguina. Un cop finalitzats els
estudis a l’escola Sant Genís, en Ton va
anar a estudiar a Barcelona un aprenentatge vinculat a l’industria tèxtil que
aleshores era el motor de la economia. D’ aquesta etapa recorda que vivia al que
ara és un lloc cèntric, al carrer Còrsega, on en aquella època hi havia una
gran masia abans que els grans blocs d’habitatges proliferessin .
Respecte a la família, recorda
que el seu pare feia de pagès i la mare treballava en una fàbrica tèxtil, Can
Sercs. També ens va comentar, que a diferència de molta gent, ell es va casar
per amor i no per un arranjament familiar com era habitual durant la seva
joventut.
En un moment de la xerrada Vàrem notar com el
rostre d’en Ton, que habitualment mostra serenitat i pau, canviava d’expressió
i la brillantor dels seus ulls es fonia. En Ton ha viscut el que ara estudiem
com història del nostre país en primera persona. Ens va narrar, des de la seva
subjectivitat, com recordava la segona república espanyola, la Guerra Civil i
la postguerra. D’ aquests tres períodes valora, com a fet molt positiu, la
germanor i la solidaritat que alguns
veïns van abocar-se per tal de superar les dificultats que es patien en aquells
moments.
De la guerra ens va explicar, que
des de la seva perspectiva, tots dos bàndols van esser dolents, doncs tant un
bàndol com l’altre van cometre atrocitats i el fet que encara agreuja més la barbàrie
és que es traïen i es mataven entre germans, famílies i amics.
Actualment en Ton té un alt grau
de satisfacció amb la societat actual però troba a faltar la germanor entre
veïns i el respecte per la gent gran.
Per concloure la xerrada li vam
demanar que ens aportés alguns consells de vida, ens va dir que si volem viure
en pau hem de saber perdonar i també que no fem mai a ningú allò que no
voldríem que ens fessin a nosaltres mateixos.
Moltíssimes gràcies Ton per
compartir l’experiència de la teva vida amb nosaltres!!
