19 de març de 2014

Compromesos, 5a xerrada amb els nostres avis: Ton Cassassas


El Passat dimecres 12 de Març vam finalitzar el primer cicle de “xerrades amb els nostres avis” amb una visita molt especial. El curs 2012/13 vam iniciar el projecte intergeneracional i va ser dins d'una activitat conjunta amb la residència Vilademany on vam conèixer en Ton de Can Prunes. Aquest avi s’ha implicat molt des de el primer dia en totes les activitats, això ha creat un vincle afectiu molt fort i positiu entre nosaltres.

En Ton ens va fer un resum de les seves vivències, nascut l’any 1922 a Can Prunes al número 1 de la plaça de Santa Llúcia del poble Taradell.  Recorda  la seva primera etapa escolar vinculada a l’escola de les monges on infants de 2 anys eren lligats a cadires amb l’objectiu que si s’adormien no caiguessin de la cadira. Als 6 anys va entrar a estudiar a l’escola Sant Genís on els mestres eren capellans i vicaris, d’aquesta etapa guarda un bon record i va rememorar els jocs grupals amb l’utilització de qualsevol mena d’utensili a mode de joguina. Un cop finalitzats els estudis  a l’escola Sant Genís, en Ton va anar a estudiar a Barcelona un aprenentatge vinculat a l’industria tèxtil que aleshores era el motor de la economia. D’ aquesta etapa recorda que vivia al que ara és un lloc cèntric, al carrer Còrsega, on en aquella època hi havia una gran masia abans que els grans blocs d’habitatges proliferessin .

Respecte a la família, recorda que el seu pare feia de pagès i la mare treballava en una fàbrica tèxtil, Can Sercs. També ens va comentar, que a diferència de molta gent, ell es va casar per amor i no per un arranjament familiar com era habitual durant la seva joventut.

 En un moment de la xerrada Vàrem notar com el rostre d’en Ton, que habitualment mostra serenitat i pau, canviava d’expressió i la brillantor dels seus ulls es fonia. En Ton ha viscut el que ara estudiem com història del nostre país en primera persona. Ens va narrar, des de la seva subjectivitat, com recordava la segona república espanyola, la Guerra Civil i la postguerra. D’ aquests tres períodes valora, com a fet molt positiu, la germanor i  la solidaritat que alguns veïns van abocar-se per tal de superar les dificultats que es patien en aquells moments.

De la guerra ens va explicar, que des de la seva perspectiva, tots dos bàndols van esser dolents, doncs tant un bàndol com l’altre van cometre atrocitats i el fet que encara agreuja més la barbàrie és que es traïen i es mataven entre germans, famílies i amics.

Actualment en Ton té un alt grau de satisfacció amb la societat actual però troba a faltar la germanor entre veïns i el respecte per la gent gran.

Per concloure la xerrada li vam demanar que ens aportés alguns consells de vida, ens va dir que si volem viure en pau hem de saber perdonar i també que no fem mai a ningú allò que no voldríem que ens fessin a nosaltres mateixos.

Moltíssimes gràcies Ton per compartir l’experiència de la teva vida amb nosaltres!!