El bosc i el foc

El dijous 27 de febrer vàrem celebrar un Dijous Llarder un xic diferent. El grup de tercer, dins el seu Projecte Medi Ambiental, van preparar una sortida matinal al bosc de Taradell . Aquesta sortida es va fer extensiva als cursos de 4rt, 5è i 6è doncs es va considerar que podria ser molt interessant per a tots.
Acompanyats de tècnics especialitzats, es va fer un recorregut per a veure i valorar les conseqüències d'un incendi al bosc. Es va recordar i explicar l'incendi de Taradell i es va poder apreciar boscos ben gestionats i boscos mal gestionats. Una experiència enriquidora i interessant que ens ajudarà a ser més sensibles i respectar més el medi ambient.

Cançó carnestoltes 3er

Aquest dimecres dia 26 els nens i nenes de 3er han representat i cantat una cançó del carnestoltes que parla de diferents personatges: Guerrers, princeses, pirates, monstres....
Van tenir molt èxit!!!

 

Taller de crema controlada

Avui dia 25 de febrer hem fet un taller de crema controlada. El treball ha anat a càrrec del grup de tercer, els nostres especialistes escolars en Medi Ambient. Ells mateixos han convidat als grups de quart, cinquè i sisè doncs han cregut que aquesta experiència era molt interessant.
En les fotos podeu veure les maquetes realitzades: una representa un bosc net i ben gestionat mentre que l'altra representa un bosc brut i mal gestionat.
Ja us podeu imaginar les interessants conclusions que se n'han extret d'aquesta experiència:

"Si volem evitar o reduir els incendis forestals, 

HEM  DE MANTENIR ELS BOSCOS NETS."

Compromesos, 3a xerrada amb els nostres avis: Josep Olivé i Empar Reguant

Seguint amb les converses amb els nostres avis el dimecres 19 de febrer de 2014 hem rebut la visita d’en Josep Olivé i la Empar Reguant, tots dos avis d’en Marc Piera. Els dos ens han explicat la seva experiència de vida que fonamentalment ha transcorregut a la ciutat de Barcelona.

En Josep va néixer a la ciutat de Barcelona al carrer Alt de Sant Pere situat al barri vell l’any 1943 a prop del Palau de la música. Tot i viure a una gran ciutat va néixer a casa seva on vivia amb els seus avis i pares. Va assistir a una escola privada (La Salle) on s’impartia una educació diferenciada. El mestres eren Germans i l’educació era estricta comtal i a vegades, esporàdicament, s’impartien càstigs físics tot i que, com ell ens ha explicat, no en va rebre cap i va valorar la seva etapa escolar com a molt positiva.

 En Josep, també ens ha comentat, que anys abans del seu naixement  va tenir lloc la guerra civil espanyola (1936-39). Aquesta guerra no va ser contra un altre estat sinó que va enfrontar dos bàndols d’un mateix estat. Ell va néixer uns anys després d’haver finalitzat la guerra i durant aquest període, anomenat postguerra, va viure diferents problemàtiques. Durant la postguerra, degut a la manca de provisions alimentàries, es va crear la “cartilla de racionamiento”, que eren uns tiquets que servien per a poder adquirir els pocs aliments dels quals es disposava en aquella època de carències. Paral·lelament a aquest mercat del racionament va aparèixer “l’estraperlo”, que era un mercat il·legal on es podien adquirir productes de més qualitat; fent una comparació amb els temps actuals podríem dir que l’estraperlo vindria a ésser el que entenem actualment pel “top-manta”.

 Una altra de les restriccions de la postguerra va afectar a la llengua catalana, doncs durant un llarg període la nostra llengua va quedar reduïda a l’ús privat  essent prohibida en l’àmbit escolar i oficial. Això ha fet que en Josep i l’Empar hagin après a escriure correctament el català un cop s’han jubilat i la seva força de voluntat ha estat tan gran, que en Josep  ara està capacitat per impartir classes oficialment. 

Tornant al passat, L’Empar que va néixer l’any 1948 al Barri de Gràcia, ha contraposat una mica la seva història amb la del seu marit, perquè ella ja va néixer a una clínica i no recorda mancances alimentàries. Ella creu que la situació de millor benestar ho explica el fet que ella era filla única i  a casa seva hi havia tres membres de la família que treballaven i es guanyaven força bé la vida. El fet de ser filla única no ho valora com un fet molt positiu doncs durant la seva primera infància va a trobar a faltar la companyia d’un germà/na.

Seguint amb la seva etapa infantil l’Empar ens ha explicat un joc força peculiar al qual jugaven a la plaça del barri,  “saltar carteres”,  disposaven les carteres (motxilles) una al costat de l’altra i les havies de saltar sense tombar-ne cap. Ja de més gran, Els pares de l’Empar per tal que conegués a més nens de la seva edat, la van apuntar a jugar a bàsquet i  al “casal Gràcia” on va començar a fer teatre i va ser allà on va conèixer a un jovenet anomenat Josep, qui va acabar sent el seu marit.  

Abans que en Josep es casés amb l’Empar va tenir temps de fer moltes altres coses, ens ha explicat que un dels jocs al qual solia jugar els diumenges era a fer misses amb una petita capella que el seu pare li havia regalat. Aquest nen tan centrat també va tenir temps de fer algunes petites trapalleries com posar magnèsia dins els tinters de l’escola per tal que fessin espuma i les taules s’embrutessin,  comprar una paperina de mongetes seques i tirar-la des del  galliner del cinema fent veure que algú s’indisposava i vomitava o agafar coloms de la plaça Catalunya i fer-los volar pel cinema quan la pel·lícula ja havia començat.

A part d’aquestes petites entremaliadures, en Josep, també ens ha explicat que als 14 anys va començar a treballar en un banc com a “botones”, feina que vindria a ser el nen dels encàrrecs, i simultàniament estudiava comerç. Finalment i gràcies al seu esforç va acabar treballant a la banca ocupant llocs de molta responsabilitat. Ens ha explicat en què consisteix la feina d’un banc, una persona diposita uns diners, per exemple 100 €, i el banc al cap d’un any dóna a aquest persona dipositant 2€ de benefici mentrestant el banc presta (deixa) a un altra persona aquest 100€ i aquesta persona al cap d’un any ha de pagar al banc 8€. Per lo tant el banc obté 6€ de benefici d’aquest dipòsit.

De la ciutat ens han explicat que abans no hi havien tants cotxes com ara, els taxis funcionaven amb un carburant anomenat gasogen, els edificis eren molt més baixos, només hi havia 2 línies de metro, la plaça Catalunya era de sorra i sortir de la ciutat per anar de vacances suposava un periple doncs els mitjans de comunicació no abundaven a la qualitat d’aquests deixaven molt que desitjar.

Per acabar la xerrada, com és habitual, els hi hem demanat que ens donessin alguns consells per a la vida i ens han dit que siguem gent honrada, en aquest moment en Josep ens ha explicat una anècdota de quan ell tenia 15-16 anys i treballava al banc. Allà va trobar al terra un feix de bitllets molt gran i per un moment pel seu cap va passar la possibilitat de quedar-se’ls però després de pensar-ho, va decidir tornar-los al banc. Per ell aquell va ser un moment que va marcar la seva vida en el sentit que va adonar-se que el fet de ser honrat li havia produït una gran satisfacció potser podria haver-se quedat els diner però el seu interior no hauria estat en pau.

També ens han aconsellat no ser egoistes i no anar mai per darrera sempre. Hem de ser nobles i sincers. I per acabar ens han dit que si hi ha un company que no ens cau massa bé que fem l’esforç d’apropar-nos doncs això ens farà que no ens allunyem cada vegada més d’aquesta persona.

Moltes Gràcies Empar i Josep per tota l’experiència que ens heu transmès!!!!

Visitem el Palau de la Música i el Mercat de la Boqueria

Els alumnes de Cicle Superior vam anar, ahir dimecres dia 19, a Barcelona. Vam visitar el Palau de la Música i allà ens van fer una petita explicació de diferents sales de l'edifici i de les característiques més importants del Modernisme de Lluís Domènech i Montaner. Tot seguit un organista ens va explicar el funcionament de l'orgue del Palau i ens va oferir un petit concert.

Quan vam sortir del Palau, tot passejant, ens vam dirigir cap el Mercat de la Boqueria. Allà vam demanar informació als paradistes, que molt amables ens van respondre a totes les nostres preguntes.

Amb la gana ja feta, vam enfilar cap el Maremagnum on vam dinar, jugar i disfrutar una bona estona.
 

 

MÚSICA A P3

Els nens de P3 fent una sessió de música, treballant el so fort i fluix a través d'una audició.
S'ho han passat d'allò més bé!!!

JORNADA DE PORTES OBERTES 2014

El proper diumenge dia 9 de març, us convidem a venir a la reunió informativa que es farà a 2/4 de 12 del migdia a la nostra escola. Us parlarem del funcionament del centre i de les línies pedagògiques que seguim. També podreu fer una visita a totes les instal.lacions de l'escola.

Recordeu que les preinscripcions per el proper curs 2013-2014, seran de l'11 al 21 de març.

US HI ESPEREM !

La fada de Dringuen-Dingue

Aquest diumenge dia 16 de febrer, els nens i nenes de P5, 1r i 2n, van participar juntament amb altres nens de les escoles de Taradell en una cantata multitudinària a Can Costa i Font. L'espectacle va comptar amb la col.laboració de l'escola l'Arpa de dibuix, del grup de teatre "Canya que no és conya"i l'orquestra de l'escola de música de Taradell. La història explica les vivències d'una fada petita que vol aprendre a ballar.

Treballem el respecte: Els Prejudicis

Amb aquesta activitat, els alumnes de 5è,  pretenem conscienciar-nos dels elements que ens condicionen quan tractem amb altres persones, i reflexionar sobre idees predeterminades que a vegades tenim.

Es treballen actituds i valors com la participació, la reflexió, la tolerància, la solidaritat i l'empatia.

 

Seguim treballant !

Pares i mares de tercer, seguim treballant amb el mètode que ens ajuda a millorar la nostra lectura i la nostra ortografia. Ja hem avançat força i estem contents doncs notem millores i ens ho passem bé aprenent. Ens voleu veure treballant ???? no us perdeu les expressions de les nostres cares en plena feina !!! de vegades és complicat de recordar algunes coses !!! Però hi posem tot el nostre interès !!!

Esquiada C.M.

El dijous 13 de febrer vam anar a fer el nostre curs d'esquí a Vallter. Uns paisatges meravellosos, uns monitors molt agradables i amb molta experiència i un bosc on poder gaudir de la neu, van fer que la nostra sortida fos realment per a recordar.

Taller de Ceràmica

El divendres dia 6 de febrer els de tercer vam anar a fer un taller de ceràmica a l'escola L'Arpa. Vam estar treballant la tècnica de l'escultura i ens vam inspirar en el cubisme i en un gran mestre: Picasso. Per ser la primera vegada....ens va sortir prou bé oi ? Creiem haver captat bé la idea dels cubistes!

Gestió de residus

Els de 3er seguim amb el nostre treball de gestió de residus i ara hem centrat la nostra atenció en els residus que generem a l'escola. Els hem recollit, n'hem extret unes informacions realment interessants i ara hem de fer les propostes de millora a tots els alumnes. Aquí ens podeu veure en plena feina ! Ja veieu que si ens hem d'arremangar....ho fem !

Classe d'instrument a 3r

Els dimecres amb els nens de 3r fem la classe d'instrument. Toquem instruments de percussió i treballem moltes cançons.

 Què aconseguim? Aprendre a tocar un instrument musical modifica l'estructura del cervell i incrementa la seva capacitat per a desenvolupar habilitats. Com el llenguatge, la memòria, la concentració i l'expressió de les emocions.

Els tres porquets

El dimarts dia 11 de febrer, els nens i nenes d'infantil vam anar a veure l'espectacle musical "Els tres porquets". Va ser un espectacle de titelles molt bonic on vam poder cantar totes les cançons treballades a la classe de música. Va ser genial!

Compromesos, 2a xerrada amb els nostres avis: Cinto Vilamala

Dins el marc de les Xerrades amb els nostres avis, el passat dia 5 de Febrer vàrem rebre la visita del besavi Cinto Vilamala.

En Cinto va néixer a St. Hipòlit de Voltregà l’any 1929,  això fa que tingui una dilatada experiència vital. La vida d’en Cinto ha transcorregut bàsicament al camp i a les granges, tot i que el fet d’haver passat tota la vida lligada a una mateixa àrea geogràfica molt reduïda i a una professió molt concreta pugui semblar una mica monòton, els fets que en Jacint ens va narrar ens mostra que realment no ha estat així.

En Cinto ens va explicar com ha evolucionat el cultiu del cereal i que durant la seva joventut tots els processos eren manuals. Per exemple, ens va explicar que per segar utilitzaven la falç, el volant i l’ esclopet. Un cop havien segat el blat es feien les garbes (feixos de blat) aquestes s’apilaven d’una forma concreta formant les garberes que es carregaven al carro i les portaven a l’era on es començava a batre. La palla s’emmagatzemava en un paller que es construïa mitjançant un pal central. Aquesta palla servia per fer llaç pels porcs i per alimentar a les vaques, per altra banda, el blat es portava al molí a molinar per fer farina i elaborar pa. A part del blat també conreaven ordi, del qual feien farina per les truges, i civada per alimentar els animals. L’abonament de la terra es feia únicament  mitjançant fertilitzants orgànics. Pel que fa  a l’horari laboral, treballaven de sol a sol i només paraven el diumenge una estoneta per anar a missa.   

Actualment, tots els processos han evolucionat i s’han automatitzat. Ara la sega es fa mitjançant recol·lectores (cosechadores)  i la palla s’emmagatzema en bales que fa una màquina d’embalar . L’ús de fertilitzants químics s’ha generalitzat i el tractament genètic dels cereals s’ha popularitzat. Pel que fa a la comercialització del cereal, abans es venia als mercats locals com podia ser el de Vic o Manlleu. Actualment el preu del cereal està marcat pels mercats internacionals aquest fet fa evident que el món s’ha globalitzat.

En Jacint També ens va fer adonar com ha canviat la cria i l’engreix dels porcs.

Abans, una truja en un any podia arribar a godallar 10 garrins i per ésser fecundada l’havien de dur a peu a un altre poble per tal que el mascle la muntés. Respecte a l’engreix (període abans  de dur els porcs al escorxador)  durava un any i l’activitat de les sales de desfer era totalment manual.

A l’actualitat, gràcies a les tècniques de reproducció genètica una truja pot arribar a godallar de 25-30 garrins per embaràs   que te una durada de 3 mesos, 3 setmanes i 3 dies. Referent a l’engreix actualment dura de 6-7 mesos, l’activitat a les sales de desfer s’ha automatitzat i tot el treball s’elabora en cadena.

Per imaginar com s’ha professionalitzat  l’engreix del porc, en Cinto ens va comentar que abans al llarg d’un any mataven de 10-15 porcs. Actualment, en un any, en maten 40.000. Pel que fa a la comercialització, abans el preu del porc tenia com a referència el marcat per les llotges locals de Vic o Manlleu, actualment és el mercat alemany qui marca el preu/quilo.

Per acabar li vam demanar que ens aportés alguns consells de vida i ens va dir que sigui quina sigui la nostra feina hem de treballar tant com puguem per sentir-nos realitzats i sobretot ésser honrats en la feina que desenvolupem.

En Cinto ens va dir que quan mira enrere es sent orgullós de la seva vida i que si nosaltres també volem sentir això, a la vida ens hem d’esforçar tant com puguem per fer les coses tant bé com ens sigui possible.

Moltes Gràcies besavi Cinto per tota l’experiència que ens has transmés!!!!

Visitem l'Institut de Taradell

Com que ja acabem la nostra etapa a l'escola, tots els nois i noies de 6è vam fer, ahir, una visita a l'institut de Taradell per començar a veure com haurem de treballar i quin serà el nostre entorn a partir de molt poc. Ens van ensenyar les aules, els laboratoris, el gimnàs, la sala de professors, la biblioteca i molts altres espais que de mica en mica ens seran cada dia una mica més familiars. Després el director del centre ens va fer una xerrada sobre el funcionament i l'organització de l'institut. Vam poder retrobar amics i antics companys d'escola, cosa que ens va fer molta il.lusió. La visita va finalitzar amb un esmorzar a la cantina juntament amb la resta d'escoles participants en aquesta jornada de portes obertes.



Compromesos: 1a Xerrada amb els nostres avis: Joaquim Barfull i Concepció Brachs

Els nens/es responsables del projecte intergeneracional hem organitzat unes xerrades amb alguns dels avis/àvies dels nens/es de la classe de quart de primària. Durant el segon trimestre tindrem 4 visites d’avis/àvies els quals han viscut  la seva vida en entorns força diversos. El camp, el poble i la ciutat han estat els diferents escenaris on la seva vida s’ha desenvolupat.

El passat dia 22 de gener va tenir lloc la primera xerrada en la qual ens van visitar en Joaquim Barfull i la Concepció Brachs. Ens van explicar les seves vivències d’infància i joventut, entorn a l’escola i la vida quotidiana a les llars.

Tots dos són fills del poble de Taradell i ens van explicar que a la seva infància els nens i les nenes anaven a classes separades, només tenien un únic llibre anomenat ”Enciclopedia Básica” que servia des dels 6 anys fins els 14 anys i els alumnes de diferents edats estaven tots junts en una sola aula. Pel que fa als esports, a Taradell només es practicava el futbol i el calçat que utilitzaven eren unes sandàlies amb les soles fetes dels neumàtics de moto.  En Joaquim ens va explicar que amb 11 anys, va perdre el seu pare i per aquest motiu va haver d’ anar a estudiar a un internat a Barcelona i allà per poder berenar dos cops es va aficionar a l’atletisme, també ens va explicar una anècdota que ens va cridar l’atenció sobre com jugaven al pati, eren 200 alumnes amb 2 úniques porteries de futbol i simultàniament jugaven 7 partits i 14 equips.

En referència a la vida a les llars ens van parlar de la “comuna”. La comuna era el que ara coneixem com a vàter. Totes les cases d’abans tenien un femer, a sobre d’aquest hi havia instal·lada una tarima de fusta amb un forat i a través d’aquest forat la gent feia les seves necessitats. El paper de vàter no era gaire comú, per no dir gens, la gent utilitzava qualsevol tipus de paper que poguessin trobar.

A més, ens van fer un recorregut de com ha evolucionat la forma que tenim d’escalfar les nostres llars. Durant la seva infància utilitzaven per escalfar-se la llar de foc però aquesta tenia un inconvenient que només radiava per un costat, més tard la llar de foc va evolucionar i va aparèixer l’estufa de ferro que gràcies a la seva forma cilíndrica dissipava molt millor l’escalfor.

Les estàncies no tenien calefacció i utilitzaven una pedra que situaven a sobre del foc i després la posaven a dins del llit per tal de no tenir tant fred a l’hora d’anar a dormir. Més tard utilitzarien l’estufa de butà i així poder traslladar l’escalfor a diferents punts de la casa.

Pel que fa a d’higiene personal, utilitzaven o bé la llar de foc o l’estufa per escalfar aigua i amb aquesta aigua calenta poder rentar-se.

La roba la rentaven als safarejos municipals (La Font Gran) on en general només hi havien senyores i noies ja que per norma general els nois i els homes no col·laboraven massa en aquestes tasques.

Aquests dos avís tan amables i simpàtics també en van donar alguns consells per a la vida. Aquests consells els vam escoltar amb atenció. Ens van dir que sigui el què sigui al què ens vulguem dedicar en el futur, ara ens hem de fer tan com puguem i que ens “apretin” a aprendre moltes coses doncs, potser ara no ho podem entendre però que en el futur ho agrairem. Un altra cosa que també ens van dir va ser que quan fem una cosa malament o no ens esforcem prou per fer bé les coses no n’hi ha prou amb penedir-se cal rectificar. I per últim, com estem en temps de crisi econòmica, també ens van aconsellar com tenir cura dels nostres estalvis i ens van dir que si tenim  10€ com a mínim n’ hauríem de estalvia 2€ per si mai tenim una necessitat o problema que no teníem previst.

 Va ser molt interessant i ens van transmetre moltes coses boniques:

- "Que estudiem  molt perquè quan siguem grans ho agrairem".

- "No deixaré d'estudiar mai de la vida perquè quan sigui gran sabré moltíssimes coses, llavors indré oportunitats de tenir feina".

- "Hem de valorar el que tenim, les petites coses i ser molt feliços. Hem de donar gràcies per tot el que tenim perquè abans no tenien tantes coses".

- "Que no ens podem ensorrar mai. Quan fem una cosa malament, hem d'arreglar-ho i intentar-ho fins que ens surti bé. Sempre esforçant-te i no rendir-te fins al final".

- "Ens hen d'esforçar molt per fer les coses i ser cada dia millors. No cal penedir-se sinó rectificar. Passi el que passi sempre hem de seguir endavant".

- "També i molt important, s'ha de tenir una bona relació amb la família, coneguts, etc. És important saber guardar alguns diners perquè no sabem que passarà demà. La Concepció ens ha explicat que hem d'estalviar perquè segur que algún dia ens sortirà una cosa que no hem planejat i llavors necessitarem els estalvis".

- "Si tu vols tenir amics has de ser bona persona. Tinguem el que tinguem sempre hem de compartir amb tothom i hem d'ajudar als altres".

Moltes gràcies Concepció i Joaquim per regalar-nos temps i experiència de vida!!!

Els de Cicle Inicial hem anat a esquiar.

El dijous dia 6 de febrer els nens i nenes de cicle inicial vam anar a esquiar a Vallter.
A les 8 del matí i carregats amb les maletes ens vam trobar a la parada d'autocars. Després de gairebé dues hores de camí, vam arribar a les pistes d'esquí, vam esmorzar i jugar una estona a la neu.
Els monitors ens van venir a buscar i ens vam posar tot l'equipatge d'esquí (que difícil que era posar-se les bótes.....) Vam estar esquiant dues hores i tot i caure algun cop de cul o no saber frenar ens ho vam passar pipa!!!!
Després de dinar vam tornar a jugar una estoneta a la neu mentre fèiem ninots o ens tiràvem boles!!!
Estàvem molt cansats, però esperem tornar a repetir l'experiència!!!!